CERTESA DE L'ALBA

*
Învins în afară,
Evul mediu s-a retras în chiliile
roşii şi albe ale sîngelui meu


Nichita Stănescu


Arriba un temps que la tristesa és més alta que l’amor últim de l’ocell a l’herba, només llavors saps que prompte aplegarà la mort amb la seua porpra de galops lents.


Pere Bessó
De El gran cafetar, 1 octubre 2011


*****

CERTEZA DEL ALBA


Învins în afară,
Evul mediu s-a retras în chiliile
roşii şi albe ale sîngelui meu


Nichita Stănescu


Llega un tiempo en que la tristeza es más alta que el amor último del pájaro en la hierba, sólo entonces se sabe que pronto llegará la muerte con su púrpura de galopes lentos.


Pere Bessó
De El gran cafetar, 1 octubre 2011

*****

.....Amor i mort de nou es creuen en els versos del poeta. Aquesta vegada l'ocell és el símbol d'un món tendre i ple d'amor. Però l'abandó a la solitud i al buit ens llisca cap a un altre poderós símbol: un cavall de l'apocalipsi porpra cavalcat pel genet de la mort. Tota apocalipsi cerca la revelació per a aconseguir la immortalitat, la vida eterna. El poeta ha d'escriure per a plasmar el seu món interior i el món interior condensat de l'inconscient col·lectiu del seu temps, però també requereix l'àtom de la immortalitat mitjançant l'Aleph de la creació poètica.


.....Amor y muerte de nuevo se cruzan en los versos del poeta. Esta vez el pájaro es el símbolo de un mundo tierno y pleno de amor. Pero el abandono a la soledad y al vacío nos desliza hacia otro poderoso símbolo: un caballo del apocalipsis púrpura cabalgado por el jinete de la muerte. Todo apocalipsis busca la revelación para alcanzar la inmortalidad, la vida eterna. El poeta precisa escribir para plasmar su mundo interior y el mundo interior condensado del inconsciente colectivo de su tiempo, pero también requiere el átomo de la inmortalidad mediante el Aleph de la creación poética.

Ana Muela Sopeña

ABAST

*
La humitat dels núvols arran de terra, però, altrament que en el poema de DH Lawrence, sense els llavis del desig a l'arc del cel ni la temperància de la pensa a l’horitzó.


Pere Bessó
De El gran cafetar, 4 octubre 2011


*****

ALCANCE

La humedad de las nubes a ras de tierra, pero, contrariamente al poema de DH Lawrence, sin los labios del deseo en el arco iris ni la temperancia del pensamiento en el horizonte.


Pere Bessó
De El gran cafetar, 4 octubre 2011


*****


.....El no-res presentat d'una manera poètica. Un llenguatge exquisit per a mostrar aqueixa sensació absoluta de buit que d'una banda alimenta l'ànima del poeta i de l'altra banda el porta a la mort.


.....La nada presentada de un modo poético. Un lenguaje exquisito para mostrar esa sensación absoluta de vacío que por una parte alimenta el alma del poeta y por otra parte le lleva a la muerte.

Ana Muela Sopeña

INSÀNIA

*
Res tan semblant a la mort com el somni del teu cos nu en un jardí de tardor i fulles caigudes a l'aguait de bades de la rebel•lió dels darrers pètals de vellut pel teu ventre espermat de pluges de soledat i tedi.


Pere Bessó
De El gran cafetar, 2011


*****

INSANIA

Nada tan parecido a la muerte como el sueño de tu cuerpo desnudo en un jardín de otoño y hojas caídas esperando en balde la rebelión de los últimos pétalos de terciopelo por tu vientre espermado de lluvias de soledad y tedio.


Pere Bessó
De El gran cafetar, 2011


*****


.....L'amor i la mort es troben en un món de passió, però també es troben en visions de dones caigudes en la presència oberta d'un jardí tardorenc. Quan amor i mort ja no aconsegueixen definir-se en territoris ben separats sobrevé la desolació i el buit. L'ànima inicia un viatge difícil cap a enlloc.


.....El amor y la muerte se encuentran en un mundo de pasión, pero también se encuentran en visiones de mujeres caídas en la presencia abierta de un jardín otoñal. Cuando amor y muerte ya no consiguen definirse en territorios bien separados sobreviene la desolación y el vacío. El alma inicia un viaje difícil hacia ninguna parte.

Ana Muela Sopeña

ARANYÓ

*
Per a Sofía Rodríguez García


Fruita de llop vell
l'aranyó a la teua falda
al bosc del mai més.


Pere Bessó
De Llibre dels haikus, 2009


*****

ENDRINA

Para Sofía Rodríguez García


Fruta de lobo viejo
la endrina en tu halda
en el bosque del nunca más.


Pere Bessó
De Llibre dels haikus, 2009

*****

.....En el territori dels contes la realitat i el somni s'entreteixeixen. L'home que ha aconseguit els anys del bosc visualitza dones naturalesa que habiten en paradisos secrets amb aranyons. Allí les dones no connecten amb l'amor romàntic, simplement són les protectores de la Terra, dels deves, els esperits dels arbres. Quan un home imagina o recorda aquestes dones arquetípiques ja no espera gens personal, només sentir-se un amb la Mare Naturalesa. Aqueixa connexió divina i còsmica li protegeixen de les ombres encara que el preu que haja de pagar per la protecció siga l'acceptació de la seua solitud.


*****

.....En el territorio de los cuentos la realidad y el sueño se entretejen. El hombre que ha alcanzado los años del bosque visualiza mujeres naturaleza que habitan en paraísos secretos con endrinas. Allí las mujeres no conectan con el amor romántico, simplemente son las protectoras de la Tierra, de los devas, de los espíritus de los árboles. Cuando un hombre imagina o recuerda a estas mujeres arquetípicas ya no espera nada personal, sólo sentirse uno con la Madre Naturaleza. Esa conexión divina y cósmica le protege de las sombras aunque el precio que deba pagar por la protección sea la aceptación de su soledad.

Ana Muela Sopeña

DESTERRAMENT

*
Des del mar a mi destierro
la tierra es extraña
María Teresa Espasa


Al cim de l'alé
la dona de setí dorm
un desig d'arena


Pere Bessó
De Llibre dels haikus, 2009


*****

DESTIERRO

Des del mar a mi destierro
la tierra es extraña
María Teresa Espasa


En cima del aliento
mujer de satén duerme
un deseo de arena


Pere Bessó
Del libro de los haikus, 2009


*****

.....La imatge de la dona dormint recorda l'arquetip de la bella dorment, però aquesta vegada no espera la besada d'amor que la despertarà a la vida i a la llum, aquesta vegada el seu somni s'entremescla amb la solitud de l'arena del desert. Dorm i l'única cosa que li espera és el no-res, la desolació, una realitat sense aigua. Ací, els versos del poeta s'erigeixen despietats obrint-se pas a través de la bellesa, però mostren només la cara solitària de l'existència. Tanta bellesa i només un desig d'arena a l'altre costat. Després del somni la solitud. Possibilitats infinites podrien obrir-s'hi després del somni de setí, però tan sols un desig d'arena espera...


*****

.....La imagen de la mujer durmiendo recuerda al arquetipo de la bella durmiente, pero esta vez no espera el beso de amor que la despertará a la vida y a la luz, esta vez su sueño se entremezcla con la soledad de la arena del desierto. Duerme y lo único que le espera es la nada, la desolación, una realidad sin agua. Aquí, los versos del poeta se erigen despiadados abriéndose paso a través de la belleza, pero muestran sólo la cara solitaria de la existencia. Tanta belleza y sólo un deseo de arena al otro lado. Después del sueño la soledad. Posibilidades infinitas podrían abrirse después del sueño de satén, pero únicamente un deseo de arena aguarda...

Ana Muela Sopeña