DESTERRAMENT

*
Des del mar a mi destierro
la tierra es extraña
María Teresa Espasa


Al cim de l'alé
la dona de setí dorm
un desig d'arena


Pere Bessó
De Llibre dels haikus, 2009


*****

DESTIERRO

Des del mar a mi destierro
la tierra es extraña
María Teresa Espasa


En cima del aliento
mujer de satén duerme
un deseo de arena


Pere Bessó
Del libro de los haikus, 2009


*****

.....La imatge de la dona dormint recorda l'arquetip de la bella dorment, però aquesta vegada no espera la besada d'amor que la despertarà a la vida i a la llum, aquesta vegada el seu somni s'entremescla amb la solitud de l'arena del desert. Dorm i l'única cosa que li espera és el no-res, la desolació, una realitat sense aigua. Ací, els versos del poeta s'erigeixen despietats obrint-se pas a través de la bellesa, però mostren només la cara solitària de l'existència. Tanta bellesa i només un desig d'arena a l'altre costat. Després del somni la solitud. Possibilitats infinites podrien obrir-s'hi després del somni de setí, però tan sols un desig d'arena espera...


*****

.....La imagen de la mujer durmiendo recuerda al arquetipo de la bella durmiente, pero esta vez no espera el beso de amor que la despertará a la vida y a la luz, esta vez su sueño se entremezcla con la soledad de la arena del desierto. Duerme y lo único que le espera es la nada, la desolación, una realidad sin agua. Aquí, los versos del poeta se erigen despiadados abriéndose paso a través de la belleza, pero muestran sólo la cara solitaria de la existencia. Tanta belleza y sólo un deseo de arena al otro lado. Después del sueño la soledad. Posibilidades infinitas podrían abrirse después del sueño de satén, pero únicamente un deseo de arena aguarda...

Ana Muela Sopeña