LA CIUTAT SENSE MEMÒRIA

*
Pren el nom dels hòmens anats,
de les ombres dels arbres
on es gitaven
les dones fèrtils a l'espera,
de les tombes dels fills que no cresqueren
per ornar els cabells esvalotats
de cendra al sol de la batalla,
de la set dels avis dormida
a la pedra que els calfà el primer somni,
dels contes de cavallers foscos
i dels raptes dels ocells guaitant
el rum-rum sanador de l'herba,
de la tribu oblidada a la broma del shai
i de la crosta de pa fongós a la ventura
de les mans pidolaires o en revolta
pel camí impossible de tornada.
Els ha caigut al damunt un doll
de veus òrfenes, la mortalla de sal grossa,
sagnant, repedaçada,
als vençuts de la soledat i de tanta infàmia.
No hi ha cap porta de llum, cristall o d'aigües
per al regrés joiós dels infidels
en aquesta ciutat sense memòria.
*
*
*****
*
LA CIUDAD SIN MEMORIA

Toma el nombre de los hombres idos,
de las sombras de los árboles
en donde se acostaban
las mujeres fértiles a la espera,
de las tumbas de los hijos que no crecieron
para adornar los cabellos alborotados
de ceniza al sol de la batalla,
de la sed de los abuelos dormida
en la piedra que les calentó el primer sueño,
de los cuentos de caballeros obscuros
y de los raptos de los pájaros oteando
el rumor sanador de la hierba,
de la tribu olvidada en la bruma del shai
y de la costra de pan hongoso a la ventura
de les manos pedigüeñas o en revuelta
por el camino imposible de regreso.
Les ha caído encima un raudal
de voces huérfanas, la mortaja de sal gruesa,
sangrante, repedazada,
a los vencidos de la soledad y de tanta infamia.
No hay puerta alguna de luz, cristal o de aguas
para el retorno gozoso de los infieles
en esta ciudad sin memoria.


Pere Bessó
"El pou de la set que no assacia"
*
*
*****
*
*
*****

*

.....Hi ha ciutats niu, ciutats riu, ciutats caleidoscòpiques. Però també ciutats gàbia, amb l'aire tan dens que només per habitar-hi un home es converteix en estàtua de sal. Aquestes ciutats gàbia van arxivant el que necessiten per a seguir sent gàbies, amb els seus desvetlaments i amb les seues dates assenyalades. No hi ha lloc per a la fantasia en aquesta ciutat sense memòria. No hi ha lloc per als infidels. No hi ha lloc perquè el temps passe. Tot està detingut en les normes, en la soledat, en allò terrible. Has aconseguit retratar en el teu poema una ciutat que són moltes ciutats simbolitzades per una sola. I és que la norma del col·lectiu, el costum, fa que les necessitats individuals queden eclipsades per tal de satisfer els ancestres que es van quedar residint entre les pedres. Però també els desitjos dels avantpassats van quedar soterrats entre les pedres d'algun déu desconegut o d'algun arxiu invisible de perdició i d'oblit.

*

*

*****

*

.....Existen ciudades nido, ciudades río, ciudades caleidoscópicas. Pero también ciudades jaula, con el aire tan denso que sólo por habitar allí un hombre se queda convertido en estatua de sal. Estas ciudades jaula van archivando lo que necesitan para seguir siendo jaulas, con sus desvelos y con sus fechas señaladas. No hay lugar para la fantasía en esta ciudad sin memoria. No hay lugar para los infieles. No hay lugar para que el tiempo pase. Todo está detenido en las normas, en la soledad, en lo terrible. Has conseguido retratar en tu poema una ciudad que son muchas ciudades simbolizadas por una sola. Y es que la norma de lo colectivo, la costumbre, hace que las necesidades individuales queden eclipsadas en aras a satisfacer a los ancestros que se quedaron residiendo entre las piedras. Pero también los deseos de los antepasados quedaron soterrados entre las piedras de algún dios desconocido o de algún archivo invisible de perdición y de olvido.

*

*

Ana Muela Sopeña