L'HORT DE LA INFANTESA

*
Letargia verda:
la memòria reviu,
cua de sargantana.


Pere Bessó
De Llibre dels haikus, 2009


*****

EL HUERTO DE LA NIÑEZ

Letargo verde:
la memoria revive,
cola de lagartija.


Pere Bessó
De Llibre dels haikus, 2009


*****

.....Amb només tres versos el poema aconsegueix recrear un món sencer. La infància entremaliada quan tallàvem la cua de les sargantanes per a observar si després els tornava a créixer. Passeigs sense temps amb els amics. Entre rius i arbustos, en jardins plens de sol. Amb només tres versos una imatge retrospectiva, un paradís complet portat de bell nou a la memòria. I aqueixa sensació de cavalcar amb el temps sense el temps. Un temps sense temps on érem els prínceps de les nostres brivallades. Aquest poema m'ha fet recordar quan jo tenia deu anys. Em pujava als arbres amb la meua millor amiga, robàvem maduixes de l'hort del col·legi de les monges on jo estudiava, gaudia a tot estirar d'allò senzill, em menjava els pètals i els pistils de les flors...
Un poema que actua com a mantra, donant la pau i l'alegria dels primers anys.

*****

.....En sólo tres versos el poema consigue recrear un mundo entero. La infancia traviesa cuando cortábamos la cola a las lagartijas para observar si luego les volvía a crecer. Paseos sin tiempo con los amigos. Entre ríos y árboles, en jardines llenos de sol. Subiéndonos a los árboles. En sólo tres versos una imagen retrospectiva, un paraíso completo traído de nuevo a la memoria. Y esa sensación de cabalgar con el tiempo sin el tiempo. Un tiempo sin tiempo donde éramos los príncipes de nuestras travesuras. Este poema me ha hecho recordar cuando yo tenía diez años. Me subía a los árboles con mi mejor amiga, robábamos fresas del huerto del colegio de las monjas donde yo estudiaba, disfrutaba de todo lo más sencillo, me comía los pétalos y los pistilos de las flores. Un poema que actúa como un mantra, dando la paz y la alegría de los primeros años.

Ana Muela Sopeña