CERTESA DE L'ALBA

*
Învins în afară,
Evul mediu s-a retras în chiliile
roşii şi albe ale sîngelui meu


Nichita Stănescu


Arriba un temps que la tristesa és més alta que l’amor últim de l’ocell a l’herba, només llavors saps que prompte aplegarà la mort amb la seua porpra de galops lents.


Pere Bessó
De El gran cafetar, 1 octubre 2011


*****

CERTEZA DEL ALBA


Învins în afară,
Evul mediu s-a retras în chiliile
roşii şi albe ale sîngelui meu


Nichita Stănescu


Llega un tiempo en que la tristeza es más alta que el amor último del pájaro en la hierba, sólo entonces se sabe que pronto llegará la muerte con su púrpura de galopes lentos.


Pere Bessó
De El gran cafetar, 1 octubre 2011

*****

.....Amor i mort de nou es creuen en els versos del poeta. Aquesta vegada l'ocell és el símbol d'un món tendre i ple d'amor. Però l'abandó a la solitud i al buit ens llisca cap a un altre poderós símbol: un cavall de l'apocalipsi porpra cavalcat pel genet de la mort. Tota apocalipsi cerca la revelació per a aconseguir la immortalitat, la vida eterna. El poeta ha d'escriure per a plasmar el seu món interior i el món interior condensat de l'inconscient col·lectiu del seu temps, però també requereix l'àtom de la immortalitat mitjançant l'Aleph de la creació poètica.


.....Amor y muerte de nuevo se cruzan en los versos del poeta. Esta vez el pájaro es el símbolo de un mundo tierno y pleno de amor. Pero el abandono a la soledad y al vacío nos desliza hacia otro poderoso símbolo: un caballo del apocalipsis púrpura cabalgado por el jinete de la muerte. Todo apocalipsis busca la revelación para alcanzar la inmortalidad, la vida eterna. El poeta precisa escribir para plasmar su mundo interior y el mundo interior condensado del inconsciente colectivo de su tiempo, pero también requiere el átomo de la inmortalidad mediante el Aleph de la creación poética.

Ana Muela Sopeña