jueves, 10 de diciembre de 2009

L'OMBRA DEFINITIVA

*
Ets dona fronterera,
contradictòria:
pell de'eben però corfa de taronja.
Recorda-ho:
Al mateix llanguiment
resta l’essència de l’ombra,
semblant a la condemna
de mustigar-te a poc a poc.
No voldries fugir
de la còmoda foscúria a mitges,
però tampoc no se't permet
de trencar definitivament l'alba.
Ets un excipient confús,
rètol de la llum clandestina,
l'entremig més diàfan.


*****

LA SOMBRA DEFINITIVA

Eres mujer fronteriza,
contradictoria:
piel de ébano pero corteza de naranja.
Recuérdalo:
En la languidez misma
queda la esencia de la sombra,
semejante a la condena
de ajarse poco a poco.
No querrías huir
de la cómoda obscuridad a medias,
pero tampoco se te permite
romper definitivamente el alba.
Eres un excipiente confuso,
rótulo de la luz clandestina,
el entremedio más diáfano.


Pere Bessó
"Només per a dones"


*****


.....Unes imatges bellíssimes per a definir una o totes les dones. Ombra, llum, contradiccions, pell, taronja. T'endinses en territoris fronterers entre la realitat i el somni. I és que l'etern femení no es pot nomenar d'una manera lineal. Sempre cal nomenar-lo en cercle, abraçant els oposats. El Yin i el yang. El negre i el blanc. Aconsegueixes entrar en un món que és alhora la dona real i l' ànima de l'home. Aqueixa part femenina del baró de la qual parlava Jung. Els oposats es toquen, s'abracen, s'integren en un tot harmoniós i ple d'enigmes. M'agrada tot d'aquest poema. Les paraules, les metàfores, el ritme. Aqueixa sensació d'irrealitat. És com una invitació a traspassar el llindar. Dona mite, dona ombra, dona de llum. Dona per a gaudir i sentir-se segur, però també dona per a endinsar-se en el dolor i patir la inseguretat.
*
*
*****
*
.....Unas imágenes bellísimas para definir a una o a todas las mujeres. Sombra, luz, contradicciones, piel, naranja. Te adentras en territorios fronterizos entre la realidad y el sueño. Y es que el eterno femenino no se puede nombrar de una manera lineal. Siempre hace falta nombrarlo en círculo, abrazando los contrarios. El Yin y el yang. El negro y el blanco. Consigues entrar en un mundo que es a la vez la mujer real y el anima del hombre. Esa parte femenina del varón de la que hablaba Jung. Los contrarios se tocan, se abrazan, se integran en un todo armonioso y lleno de enigmas. Me gusta todo de este poema. Las palabras, las metáforas, el ritmo. Esa sensación de irrealidad. Es como una invitación a traspasar el umbral. Mujer mito, mujer sombra, mujer de luz. Mujer para disfrutar y sentirse seguro, pero también mujer para adentrarse en el dolor y sufrir la inseguridad.
*
*
Ana Muela Sopeña

No hay comentarios: