SANTA COMPANYA

*
Obri’m les portes de la ciutat on vius…
Özdemir Asaf

Obri’m les portes de la ciutat lívida on dormen carrerons placetes cantonades espellofades de l’ànsia calembour del somi que es despulla en direcció al teu cos els llençols de bestreta de la rosada basten per a tots dos

*

*

*****

*

SANTA COMPANHA

Ábreme las puertas de la ciudad donde vives…
Özdemir Asaf

Ábreme las puertas de la ciudad cárdena en donde duermen callejuelas placetas esquinas descascarilladas del ansia calembour del sueño que se desnuda en dirección a tu cuerpo las sábanas anticipadas del rocío basten para los dos


Pere Bessó

"Aigües turques"
*

*
*****
*

*
.....Un poema líric pur, amb influències de la literatura àrab. Ací, la ciutat és una al·legoria de l'estimada. El viatger arriba a una ciutat per a establir-s'hi. L'estimat percep que la seua estimada és un lloc per a quedar-se. Aquest poema en forma de prosa poètica, sense signes de puntuació, flueix com un riu suau en la consciència del lector. La bellesa de les paraules ens llisca per territoris exòtics. Realitat i somni s'hi entremesclen i creen un racó imaginari on el prenupcial s'obri camí cap a l'etern. Els carrerons, les placetes, les cantonades són els llocs amagats del cos de l'adorada dona que inspira el poeta. I és que el poeta ha convertit la dona en món i el món en una dona. Tot és femella. El món és femella perquè és l'única manera d'inspirar-se constantment sense dependre de ningú. I, al mateix temps, una dona és un món que obri els ulls del poeta a una altra realitat. Quan musa, món, ciutat i dona s'entrellacen en una abraçada perfecta sorgeix una altra realitat que Pere Bessó descobreix amb ulls renovats. Els ulls d'un poeta que viu per i per a la poesia...
*

*****
*
.....Un poema lírico puro, con influencias de la literatura árabe. Aquí, la ciudad es una alegoría de la amada. El viajero llega a una ciudad para afincarse. El amado percibe que su amada es un lugar para quedarse. Este poema en forma de prosa poética, sin signos de puntuación, fluye como un río suave en la conciencia del lector. La belleza de las palabras nos desliza por territorios exóticos. Realidad y sueño se entremezclan creando un rincón imaginario donde lo prenupcial se abre camino hacia lo eterno. Las callejuelas, las placetas, las esquinas son los lugares escondidos del cuerpo de la adorada mujer que inspira al poeta. Y es que el poeta ha convertido a la mujer en mundo y al mundo en una mujer. Todo es hembra. El mundo es hembra porque es la única manera de inspirarse constantemente sin depender de nadie. Y, al mismo tiempo, una mujer es un mundo que abre los ojos del poeta a otra realidad. Cuando musa, mundo, ciudad y mujer se entrelazan en un abrazo perfecto surge otra realidad que Pere Bessó descubre con ojos renovados. Los ojos de un poeta que vive por y para la poesía...


Ana Muela Sopeña